Projecte Educatiu

Bases Pedagògiques

 

El Tatanet


    • Treball psicomotor basat en la no intervenció de l’adult: moviment lliure, activitat iniciada pel mateix infant, aprenentatge autònom.
    • Acompanyament de les emocions dels infants sense intentar reprimir-les.
    • Contenció amorosa amb límits clars i coherents.
    • Confiança en les capacitats innates de desenvolupament autònom del infant
    • Respecte a les seves iniciatives, el procés d’evolució dels seus moviments, la manifestació del seu desenvolupament psíquic, el seu joc, el seu pensament i la seva comunicació amb els altres.
    • Ambient preparat amb material divers que es posa a la seva disposició, en resposta a les seves necessitats funcionals i a les diverses possibilitats d’experimentació en funció del seu estadi evolutiu.
    • Seguretat proporcionada pel vincle i l’atenció de l’adult.
    • Acceptació de les carències de l’infant i èmfasi en les seves potencialitats per tal que cada individu pugui segons la seva expressivitat evolucionar en el seu propi procés de desenvolupament.
    • Crear una comunitat de vida on les relacions entre nens i adults esdevinguin més autèntiques, més simples, i més profundes.
    • Permetre a les criatures mostrar-se com són i no com a les persones adultes ens agradaria que fossin.
    • Induir a l’assimilació de les frustracions que succeeixen de manera natural i que cada individu ha d’assumir a través de la seva infantesa.
    • Afavorir el joc espontani i creatiu.
    • Facilitar el desenvolupament ple i espontani de les facultats de les criatures.
    • Establir un ambient relaxat on les criatures puguin manifestar la seva personalitat  sense repressions.
    • Afavorir el diàleg del cos com a base per a una plena comunicació grupal i interpersonal .
    • Establir una educació igual per a ambdós sexes sense més limitacions que les que marquin les seves pròpies personalitats.
    • Afavorir una actitud crítica a partir de situacions vivencials i espontànies en detriment de la submissió impositiva, i fomentar el desenvolupament de l’autonomia, la presa de decisions, d’iniciatives i responsabilitats.
    • Estimular un criteri estètic basat en la natura mitjançant l’expressió espontània de la criatura.
    • Promoure el desenvolupament harmònic del cos, i de l’estat emocional, psíquic i social, a través d’una educació psicomotriu apropiada a l’edat, possibilitats i capacitats de l’infant.


      Introducció


      El Tatanet neix a partir d’un grup de famílies amb un interès comú en crear un espai d’educació al marge del model convencional que permeti generar un indret on es donin les condicions perquè l'emoció, la corporalitat i el intel·lecte puguin desenvolupar-se de la mà en un ambient de seguretat afectiva.

      Entenem el viure processos com a única eina per al total desenvolupament de les nostres inquietuds, per aconseguir aprenentatges significatius i interconnectats, per comprendre el funcionament intrínsec de les coses, a partir de l’assaig-error, enfrontant-nos a la frustració, potenciant les nostres ganes de superar-nos i aconseguir els objectius que internament ens hem marcat. Aprenem perquè ho necessitem i sabem atendre aquesta necessitat innata, perquè és part del programa de supervivència amb el que venim al món. L'aprenentatge és un procés inherent a la vida que va molt més enllà del purament intel·lectual i en el nostre espai s'estimulen i es tenen en compte la resta d'aspectes: emocional, corporal, social i creatiu, sense deixar de banda l'intel·lectual, al que s'arriba en la primera infància per processos corporals acompanyats de seguretat emocional i interaccions amb el medi natural.

      Cada nen/a té un ritme de desenvolupament particular que només ell coneix; per això confiar en les criatures i saber respectar les seves necessitats d'interacció i estimulació quan els seus cossos reclamen aprenentatge és la nostra tasca fonamental. Per tant a El Tatanet es realitzarà un acompanyament particular a cada infant facilitant tot el necessari (ambients preparats, racons, tallers, vivències, amor, materials) perquè les seves necessitats internes de desenvolupament siguin satisfetes al ritme que marqui cadascun.

      Hi ha dos components fonamentals que seran la base de tot l'anteriorment esmentat: l'amor i la seguretat. Amor sense condicionals, que fa que els nens/es sentin aprovades les seves idees, acceptades les seves emocions, l'absència de retrets o de sentiments de culpa, seguretat afectiva en sentir-se respectats i acompanyats en els processos sense intromissions, seguretat física proporcionada per espais ben preparats per evitar accidents i possibilitar la major llibertat de moviments i interaccions.

      Toffler remarca que «l'analfabet del demà no serà aquell que no sàpiga llegir, sinó aquell que no ha après a aprendre». Seguim aquesta afirmació, per això volem propiciar un entorn en el qual els infants puguin conservar la seva passió pel descobriment i la seva facilitat innata per teixir xarxes d'interconnexions conceptuals, que facin del coneixement un tot en relació.

      Aquest projecte és possible gràcies a la participació activa de les famílies. Creiem en un treball conjunt que acompanyi amb coherència el desenvolupament dels infants. Mirem a les famílies com a sistemes i les respectem com a tal amb els seus processos. Un dels nostres objectius principals com associació és la conciliació familiar entre la dinàmica educativa que es segueix a El Tatanet i la dinàmica educativa familiar.

      Donem molta importància als primers anys de vida ja que són fonamentals perquè els infants puguin configurar el futur del seu ésser com a persona. Considerem que és a partir d’un profund respecte a l’infant, a les seves inquietuds i al seu propi procés d’aprenentatge que estarem educant persones lliures, amb una elevada autoestima, i obertes a l’aprenentatge que estimula la seva potencialitat i inclinació personal.

      En definitiva, el Tatanet té un funcionament cooperatiu, partint dels mateixos ideals i inquietuds, cada pare/mare aporta allò que considera necessari, dibuixant d’aquesta manera –entre tots plegats– aquest projecte que creixerà conforme ho facin les pròpies famílies i fills/es que en participen.

      En El Tatanet ens relacionem des de l'escolta i el diàleg respectant i acceptant a totes les persones (famílies, acompanyants i criatures) pel què són sense jutjar: amb les seves pors, limitacions, conflictes i capacitats. Intentant mantenir una actitud d'amor i acceptació incondicional cap a l'altre.


      Objectius Educatius


        • El Tatanet compta amb una sala pròpia, però té com a objectiu realitzar les seves activitats a l’aire lliure i que hi hagi un contacte amb la natura sempre que sigui possible.
        • Els educadors acompanyen els petits en el seu procés d’aprenentatge que, òbviament, és diferent i particular per a cada infant, fins i tot per a aquells que tenen edats similars. Dos nens de la mateixa edat no tenen per què fer les mateixes coses, ni haver desenvolupat semblants habilitats.
        • Se’ls ofereix un entorn de llibertat, exploració i respecte perquè el seu procés de maduració progressi segons el seu propi ritme. Els nens/es escullen el que desitgen fer i els educadors respecten aquesta decisió sempre que no suposi un perill actiu per a si mateix o per les altres.
        • Educar jugant. A partir del joc i de l’experimentació sensorial-afectiva les nenes/s aprenen a escollir des de l'escolta interna i a respectar-se mútuament.
        • Confiança en el nen. L’educador confia plenament en l’infant i el respecta com a individu, respectant així també les seves emocions. Els adults recolzen el nen/a, tot oferint-li la seguretat que necessita i estant presents en els seus conflictes, sense solucionar-los d’entrada, esperant la seva capacitat per resoldre-ho i només intervenint quan no hagi més opció o hi hagi un perill físic o emocional.
        • Llibertat responsable. El nen/a ha de saber que és lliure però prenent consciència que existeixen uns límits bàsics de respecte envers les altres persones i envers l’entorn. Tot respectant el grup em respecto a mi mateix i tot respectant-me a mi mateix respecto al grup.
        • Tant els educadors/es com les famílies parteixen de l’amor i la comprensió com a principis bàsics en l’enteniment del comportament de les criatures. Només a través de la comprensió i l’empatia podem garantir una educació responsable i coherent amb els nostres principis.
        • Els educadors i les famílies mantenen una relació directa i de total confiança pel que respecta a l’educació conjunta dels infants. Les famílies participaran en totes aquelles decisions importants relacionades amb el projecte.


          Pilars fonamentals

          Acompanyament respectuós:


          • Que l’infant rebi un tracte digne, on es respecti la seva integritat com a persona i on es senti que és únic i important pel sol fet de ser qui és.
          • Que l’actitud de l’adult amb els nens i nenes, els ajudi a descobrir i a integrar les emocions que experimenten, les relacions i els conflictes, convertint-se en algú que els acompanyi en el seu procés de desenvolupament i no en qui els dirigeixi.

          Desenvolupament integral:


          • Que l’infant construeixi el seu propi coneixement i es desenvolupi de manera integral a partir de la seva activitat espontània.
          • Que els ambients i els materials als quals el nen/a té accés siguin adequats a la seva fase de desenvolupament.

          Implicació de les famílies:


          • Que el nucli familiar s'impliqui activament, ja que és el factor més important en el desenvolupament de la criatura.


          Grup d'interedat:

          • Que els nens/es puguin relacionar-se amb tranquil·litat i seguretat amb criatures d’altres edats.

          Canals d'aprenentatge:


          El joc es converteix en el canal fonamental per a l'aprenentatge en el nostre espai, joc entès de manera àmplia: inclou experimentació intuïtiva, contes, música, psicomotricitat, la creació i experimentació plàstica...

          La corporalitat com a forma d'integració del coneixement: a través del cos s'estructura la lògica de les matemàtiques, s'experimenten i integren coneixements, s'interioritzen els conceptes de construcció/destrucció i els processos que el fan possible, s'expressen emocions que seran acceptades pels acompanyants sabent posar límits corporals estructuradors quan sigui necessari.

          Materials suficients per respondre a les inquietuds i necessitats d'experimentació quan sorgeixin a cada infant. Perquè aquests processos es puguin donar en el moment òptim que marca cada nen/a han d'estar suficientment informats dels materials amb què es compta, i saber on es troben dins l'espai. Per això és fonamental la bona estructuració dels racons.

          Partim d'un gran respecte pels ritmes i formes que trien els nens per dur a terme el seu procés d'aprenentatge; l'exploració/descobriment/experimentació són bases sustentadores d'aquests processos. L'assaig/error és una font inesgotable de coneixement i aquí juga un paper fonamental l'adult com a facilitador d'aquests processos. Sembla fàcil però és molt difícil no intervenir quan veiem arribar l'error. A l'espai dels nens, llevat que suposi un risc físic per a ells, l'error es respectarà fins al punt de no interferir en la solució d'aquests conflictes, tret a demanda dels menors i sempre des d'una òptica d'acompanyament en la recerca de respostes, mai de manera directiva ni donant respostes absolutes.

          La cooperació i els referents entre iguals també funcionen en aquests espais com a motors de l'aprenentatge i del desenvolupament. La imitació és un canal d'aprenentatge en la vida en general, però en un espai lliure d'autoritarisme, els processos d'imitació es donen seguits de processos de reflexió i decisió sobre la integració d'aquests en nosaltres mateixos.

          És a través de les experiències plaents com els infants arriben a desenvolupar les seves potencialitats i és per això que el joc i l'experimentació constitueixen les bases de l'aprenentatge al nostre espai. El joc entès com un mitjà d’expressió i de descoberta necessari per poder desenvolupar-se en tots els nivells: intel·lectual, social, afectiu, emocional, corporal, estructural...

          Joc simbòlic: permet a l’infant interioritzar una vivència a través de la seva transformació, dins les seves capacitats d’entendre el món. Per poder interioritzar aquella vivència la transforma al joc simbòlic. A través d’aquest expressa sentiments reprimits que no poden sortir per altres vies. A més, descobreix i amplia tot el que podria ser (nena bona, bruixa dolenta...). El joc simbòlic, per tant, els permet descobrir-se a si mateixos, exterioritzant el seu món interior que acostuma a estar soterrat perquè no troben altres vies per expressar-lo.

          Joc amb material estructurat: jocs amb regles establertes, les quals poden utilitzar o no.

          Joc amb material no estructurat: jocs amb materials diversos sense una funció específica que en relació amb el material estructurat, esdevenen un major facilitador de la inventiva i la creativitat.

          Joc psicomotriu: els permet desenvolupar-se de manera global en la seva evolució cognitiva, afectiva, social i motora.

          Joc individual: gràcies a aquest, l’infant sent el benestar i la pau interior amb ell mateix.

          Joc grupal: pot aparèixer de manera espontània en moments de motivacions comunes entre diversos infants o com a proposta de l’adult acompanyant, a la qual poden decidir si volen o no participar.


          El paper dels acompanyants i de la figura adulta


          Com les cèl·lules, les criatures tenen tota la seva potencialitat de desenvolupament en les seves pròpies característiques internes, de manera, que com les cèl·lules primàries, disposen intrínsecament de tot allò que necessiten per desenvolupar-se. Les cèl·lules tenen en la seva estructura una membrana que separa dos medis, el medi exterior que suposaria el seu entorn, i el seu medi interior, que suposaria tot el seu contingut orgànic com a ésser. En les cèl·lules, la membrana cel·lular aporta protecció a la cèl·lula dels possibles agents externs que puguin representar un factor de risc pel seu organisme.

          Aquesta membrana, en l'àmbit de les criatures, està formada per la figura de les persones adultes, i la seva funció és la de permetre a l'organisme, en aquest cas la criatura, nutrir-se per si mateixa i decidir de quins agents externs es vol servir per cobrir les seves necessitats vitals. Així, la funció de la persona adulta no és altra que la d'acompanyar aquest procés autònom i lliure evitant que factors i elements de risc penetrin dins la membrana.

          És a dir, que la persona acompanyant evita riscos i perills però no intervé respecte dels interessos, gustos, desitjos de la criatura, sinó que deixa que ella mateixa senti i descobreixi el que realment li agrada i l'omple, i en cada moment el que necessita (córrer, cridar, jugar sol...). Com ho duem a terme? No estimulant de forma continuada a la criatura sinó respectant en tots moments el seu estar (excitació, inactivitat, avorriment...). Encara que creguem que alguns estats d'ànim s'han d'evitar, com podrien ser l'avorriment o la tristor, d'aquests poden brotar noves formes d'encarar les situacions i de trobar respostes per si mateixes construint així el seu aprenentatge. També som conscients que sovint interferim amb els infants tenint tendència a sobre-actuar: volem canviar els seus estats anímics per exemple omplint silencis parlant contínuament, quan en realitat són necessaris, i el que hem de fer es simplement acompanyar-los.

          Què es considera com a perill actiu? Es considera perill actiu tot aquell pel qual la criatura no està preparada per afrontar degut al seu estadi evolutiu (per exemple el cas d'una criatura que passa per davant d'una altra criatura que s'està gronxant i no percep ni és conscient del perill del que li pot passar, llavors aquesta altra criatura que es gronxa serà un perill actiu per la criatura que no s'adona del que pot suposar posar-se davant d'un gronxador en moviment). Per això, és important el fet de crear ambients preparats (figura de l'adult) amb un clima relaxat on la criatura se senti segura per poder desenvolupar en llibertat les seves inquietuds i necessitats.

          Així, les persones, des del moment en que són concebudes interactuen amb el medi des de dins cap en fora, és a dir, que tot el seu potencial es troba en si mateixes i d'elles depèn la seva evolució i pas per la vida. Per tant no se'ls ha d'induir aquest potencial, doncs d'aquesta manera el que s'estarà aconseguint serà alterar el procés natural de creixement de la persona, aconseguint que aquesta no desenvolupi plenament el seu pla de vida, el que podria desencadenar en la formació d'una persona sense capacitat per resoldre les seves necessitats i entrebancs per si mateixa. En cas contrari, el que es permet és que hi hagi una interrelació autònoma amb l'entorn a través de la qual les criatures puguin construir el seu propi coneixement com a eina d'aprenentatge autònom.

          Els acompanyants són els responsables dins l'espai educatiu de facilitar els processos d'aprenentatge i recolzar-los amb grans dosis d'afectivitat, respecte i coherència. També tenen el paper de recordar i vetllar pel compliment dels límits pactats, que vetllen per les llibertats individuals i possibiliten la convivència del grup. Quan els acompanyants tenen una actitud coherent de respecte cap a aquests límits, els menors se senten segurs i per tant es despreocupen i es relaxen.

          Les acompanyants utilitzaran un llenguatge no sexista. Entenem que és en la infància quan es construeix la identitat genèrica que en aquesta societat relega les dones a posicions de subordinació i condemna els homes a la repressió emocional. A El Tatanet es vetllarà per construir un espai lliure de sexisme, el que inclou el llenguatge, les actituds diferencials segons el sexe.

          D'importància notable també en els acompanyants és la capacitat de mirada perifèrica, és a dir, poder veure processos conjunts, accions interconnectades, interaccions grupals, encara que aquestes a primera vista semblin individuals. Les accions normalment no esdevenen aïllades, són conseqüència o cadència de moltes altres. El/a acompanyant sap reconèixer aquests processos i entén, comprèn, les accions dins d'una globalitat, el que li permet facilitar materials, dinàmiques o no actuacions per a una intervenció no directiva i comprensiva.

          Com venim d'on venim, d'una educació directiva/autoritària, les acompanyants estan contínuament immersos en processos continus d'autocrítica, reciclatge i capacitat de canvi davant els propis processos, disposats a seguir desaprenent per situar-se en una posició d'iguals al costat dels nens.

          Com confiem absolutament en la potencialitat d'autoregulació i aprenentatge del infant, pensem que la forma ideal d'acompanyar-lo en aquest espai és essent conscients que l'aprenentatge serà per a tota persona que es trobi en l'espai, independentment de la seva edat, continuu i en retroalimentació constant. Les persones adultes també aprenem molt de la forma de veure el món i de viure les relacions de les criatures.

          Recordem però que El Tatanet és un espai per a nenes i nens i que elles són les protagonistes. Per això, evitarem que a l'espai hi hagi masses figures adultes. El que comporta que si un p/mare vol venir un matí a acompanyar al seu infant , haurà d'avisar amb antelació a les acompanyants per tal que aquestes puguin coordinar la presència de persones adultes en l'espai. També és molt important recordar la manera d'estar a l'espai com a adults: Intentem que la nostra presència sigui el mínim invasiva possible (tant acompanyants com famílies); en quant al lloc i actitud de l'adult dins l'espai, aquest es mourà al nivell del terra, a l'alçada dels nens/es. Estem situats en cantonades o llocs que no interfereixin en l'espai de joc.

          Estarem sense interferir en els jocs dels nens a menys que ens ho demanin expressament o que puntualment fem una proposta concreta per realitzar amb ells. Es procura ser al màxim silenciós possible. Per conversar amb altres adults hi ha espais més indicats fora de El Tatanet. Si hem de dir alguna cosa puntual a un adult o nen/a ho direm en to baix.

          Així mateix s'evitarà parlar de les criatures en la seva presència, i en cas de trobar-ho necessari es buscarà un moment i un espai més adients, considerant que del contrari estaríem faltant al respecte a la criatura com a individu que és. Com a acompanyats de les criatures considerem de vital importància el fet que hi hagi un retorn cap a les famílies del procés evolutiu dels seus infants, així com intercanviar dubtes i neguits, però s'ha de tenir en compte que en el moment de l'entrada i la sortida no acostuma a ser un moment adequat per xerrar, ja que els educadors estaran atenent als infants o preparant l'espai. Els acompanyants estaran disposats en tots moments a buscar estones i llocs per xerrar amb les famílies.


          Els límits


          És important crear un clima de respecte envers les altres persones i envers l’entorn. Per això, els límits han de ser clars i suficients perquè la llibertat de tots quedi garantida i es pugui crear un ambient relaxat. Pel que fa a l’espai, és necessari establir una sèrie de límits basats en la responsabilitat de la cura conjunta del material.

          Els límits, en moltes ocasions, no són ben acceptats pels infants i és llavors quan apareixen les rebequeries. Prenent com a referència els Wild posem els límits de la següent manera:

          • Mai deixem l’infant sol, aturem el que estiguem fent, ens apropem posant-nos a la seva alçada, establim contacte visual i/o corporal i llavors pronunciem el límit.
          • Límits clars i permanents. No poden variar en funció de l’estat d’ànim de l’adult ni pels plors o rebequeries dels infants. Han de ser ferms en la mesura del possible.
          • Sempre s’han de marcar de forma respectuosa, sense recriminacions ni males cares.
          • Evitem enfadar-nos amb l’infant pel que ha fet, no el renyem.
          • Tenim en compte que per als nens/es les regles clares són aquelles en què l'adult afirma clarament que ell es fa responsable personalment de que es compleixin.
          • Els posarem tantes vegades com calgui sent conscients de que les criatures poden necessitar temps llarg per assimilar un límit.

          Els límits vetllen per les llibertats individuals i possibiliten la convivència del grup. Quan els acompanyants tenen una actitud coherent de respecte cap a aquests límits, els menors se senten segurs i per tant es despreocupen i es relaxen.


          L'espai físic del projecte


          Perquè els processos descrits es puguin desenvolupar òptimament es fa necessari un entorn d'aprenentatge intencionadament preparat: preparat per aconseguir un ambient de seguretat, càlid, afectiu, creatiu i que convidi a la reflexió i a l'experimentació. Un espai que disposi de suficients estímuls per respondre a les necessitats dels nens. L'eix vertebrador del nostre espai és possibilitar l’activitat lliure. L'espai ha de permetre processos educatius individualitzats no uniformitzats, on hi hagi la llibertat i seguretat d'accedir als materials disponibles en tot moment. En aquest procés és important que hi hagi límits clars i suficients perquè la llibertat de tots quedi garantida: regles sobre l’ús de materials i espais que estan basades en la responsabilitat de la cura conjunta de l'espai.

          A el Tatanet pretenem generar un espai on l’infant pugui connectar experiències, iniciar jocs, relacionar conceptes i sensacions corporals que el portin a la solució de problemes pràctics, cobrint la seva curiositat natural, que és el combustible que posa en funcionament els processos d'aprenentatge.

          Per estructurar l'espai es té en compte en tot moment als nens/es en la globalitat de les seves necessitats: emocionals, físiques, creatives, estructurals... És essencial que els nens/es puguin anar pels diferents espais de manera lliure, sentint-se segurs, respectats i amb capacitat de decisió, assumint la responsabilitat dels seus actes i decisions.

          També ens agradaria destacar que l'espai ha estat estructurat pensant en els nens/es i que, per tant, és susceptible d'anar canviant a demanda d'aquests i per les necessitats que els acompanyants detectin. És doncs un entorn que evolucionarà i es transformarà al ritme que marquin els infants, ja que és el seu espai, i a El Tatanet hi ha la possibilitat de transformació i adaptació.

          L'espai físic del projecte s'estructura per racons, és a dir, en diferents espais on es situen tots aquells materials relacionats amb un eix de coneixement: experimentació, joc simbòlic, contes, psicomotricitat... Juntament amb els racons que estan permanentment a disposició dels nens/es, els acompanyants, i, si escau, familiars, ofereixen tallers i propostes diverses que seran totalment voluntàries. En elles es desenvoluparà alguna temàtica (pintura, fang, música...) sempre des d'una òptica vivencial i no autoritària.


          Organització i estructura


          Les acompanyants s'encarreguen de tot el que suposa l'àmbit pedagògic (de cara als infants i relació amb les famílies i el seu assessorament), mentre que les famílies s'encarreguen de l'àmbit més logístic (cerca i manteniment de materials, manteniment de l'espai, gestió econòmica...).

          El Tatanet s'organitza a través d'una dinàmica assembleària, de manera que les assemblees són l'espai de construcció, coordinació i gestió del projecte. Per això:

          • S'intentarà consensuar un horari per a les assemblees que vagi bé a la majoria, fomentant la participació plena i activa de totes les famílies.
          • Quan cap membre d'una família pugui assistir a una assemblea, intentarà transmetre per endavant les seves opinions o comentaris a partir de l'ordre del dia establert (per correu-e o a través d'una altra família). I es comprometrà a informar-se dels temes tractats i decisions preses amb la lectura de l'acta, i si ho considera necessari, consultant altres famílies.
          • Les famílies i acompanyants es comprometen a respectar el treball i les decisions preses per l'assemblea, tant si participen i assisteixen com si no, per no obstaculitzar ni entorpir el funcionament del projecte. Quan alguna decisió s'hagi de prendre per votació, cada família tindrà dret a un vot.
          • Tothom farà un esforç per ser puntual i aconseguir que les assemblees no comencin mai amb més de 15 minuts de retard.
          • Es faran totes les actes de les assemblees de manera rotativa.
          • S'intentarà que les assemblees siguin un espai sense criatures ja que aquestes són un espai per persones adultes.


          Responsabilitats i Compromisos de les famílies


          En el període d’adaptació demanem a les famílies que tinguin la disponibilitat d’acompanyar els seus fills/es en el període d’adaptació necessari perquè l’infant es pugui quedar tranquil a l’espai. Creiem que és imprescindible respectar els ritmes d’adaptació de cada criatura perquè durant un temps senti que hi ha un punt de referència familiar mentre encara no ha establert un vincle amb els educadors i no se sent segur a l'espai. Evitant així que es donin possibles sensacions d'abandó i vivències doloroses per part de la criatura.

          El paper de la família és acollir la criatura quan ho necessiti, consolar-la si plora... i mica en mica, anar fent de pont entre els educadors i la criatura fins que aquesta estigui preparada per quedar-se sense la seva mare o pare a l’espai. Quan l’infant no necessiti estar tota l’estona amb el pare o mare, aquest/a podrà començar a quedar-se en un espai fora del seu camp visual però disponible per si l’infant el necessita en un moment puntual. Un cop transcorregut aquest temps ens reunirem amb la família per comentar com està la criatura a l’espai i decidirem en conjunt si ja està preparada per quedar-se sense la família o no.

          No es duran els infants a El Tatanet si tenen febre, vòmits o descomposició. Tampoc si tenen malalties contagioses com ara gastroenteritis, fongs, bronquitis o paràsits, per evitar el contagi a altres criatures. Si algun infant enfebra durant el matí, els educadors trucaran a l'adult responsable. En cap cas se li administraran medicaments (a no ser que hi hagi una demanda explícita).

          Totes les famílies es comprometen a assistir a un mínim d’assemblees, cuidar i mantenir nets l’espai i els materials i a col·laborar econòmicament en el projecte segons s’estipuli, de cara a fer front a les despeses que corresponguin.

          El Tatanet s'organitza en comissions, formades per famílies i acompanyants, i des d'aquestes es duen a terme les tasques pròpies de gestió del projecte i l’associació: tresoreria, comunicació, logística, manteniment de material,...

          Com a premissa és important que hi hagi una comunicació oberta entre les components del projecte, i que en cas de malestars o desacords es faci el possible per tractar l'assumpte.


          Drets

          Totes les famílies tenen el dret d’assistir lliurement a l’espai de El Tatanet, prèvia notificació a les acompanyants, per tal que aquestes puguin coordinar la preseǹcia de persones adultes a l'espai.

          Tots els pares i mares tenen dret a aportar idees, exposar dubtes i proposar canvis referents al projecte. Totes les famílies tenen idèntic dret a la paraula quan ho considerin necessari.

          1 comentari: